Benvinguts a Nemanji!

Budiés i ballarines, actors i futbolistes, en definitiva... Xatrac!

Quina excursió més densa! Quantes coses ens han passat en tant poques hores!

Dissabte, tot i que la pluja ens volia espantar, vam sortir cap al Masnou tot buscant la casa de la Tanit, qui molt amablement ens havia convidat a passar-hi el cap de setmana.

Tot just arribar a la casa va deixar de ploure i, després de la instal·lació, vam tornar a fer budiés i representacions. Més tard vam pensar jocs per fer per si ens despertem abans d'hora al matí i així no liar-la a l'habitació i molestar als companys.

A mitja tarda la vam trobar per fi, doncs no s'havia que feia hores que ja rondàvem per allà. Nosaltres esperàvem conèixer la misteriosa germana, però la Tanit ens va explicar que havien passat molt mala nit i que estava descansant, que després més al vespres ja la veuríem. Ens va proposar, però, fer uns quants jocs d'expressió per practicar les nostres habilitats teatrils per si en algun moment trobàvem de nou l'inspector o algú altre que la busqués, poder dissimular improvisadament. Així doncs, vam jugar al joc del mirall, vam fer un fris, vam fer mímica i després vam buscar la nostra parella en la foscor.

Per la nit, després d'haver sopat, la Tanit i la seva germana, la Tinca, van sortir a buscar-nos, tot i el dèbil estat de la Tinca. Ens van explicar que la nit passada, buscant per la biblioteca havien trobat una carta del seu rebesavi al seu avi, el rebesavi havia mort de la mateixa malaltia que ara té la Tinca, i li feia al seu fill que havia trobat una cura, però no hi van ser a temps. La cura es trobava en un llibre anomenat Evuk. Així doncs, ja que ni la Tinca ni la Tanit l'havien aconseguit trobar en tot el dia, vam decidir buscar-lo nosaltres i... el vam trobar! En obrir-lo hi vam llegir una estranya advertència: qui obri aquest llibre té la obligació de seguir-ne totes les indicacions. El llibre deia que havíem de buscar un joc que es diu Nemanji i seguir-lo fil per randa.

En trobar-lo i obrir-lo un home llop en va sortir, però tranquil·les mares i pares... que era un home llop molt bo. Rudolf era el seu nom i la seva funció guardià del joc. Ens va explicar com funciona: un cop hem començat a jugar no el podem deixar, sinó ens caurà una maledicció terrible.

Sense saber-ho vam tancar malament el joc i per culpa nostra en Rudolf no va poder tornar dins del joc, per això avui pel matí ens ha fet unes quantes proves per deixar-nos continuar amb el joc.

Després de superar la peixera, la cadena, matar per equips i una més que altra correguda, ens ha deixat continuar amb el joc i tancar-lo bé.

Ara hem d'esperar uns dies i tornar a estar tot junts per tornar a jugar i avançar de casella. Què ens trobarem en la pròxima prova? Segurament ho descobrirem dissabte així que esperem que vingueu tots i totes amb moltes ganes de continuar aquesta aventura que s'obre davant nostre. Us esperem!

Xatracamonis.